lunes, 15 de junio de 2009

FI.. DE CURS...!!!







Hola a tots... ja estem a la recta final... i que menys que fer una visió de tot el que hem après en aquesta assignatura, a més de dir, de com hem après aquests nous continguts per nosaltres...


- CAL PEDAGOGIA PER TRANSMISSIÓ DE VALORS?
- PEDAGOGIA ÉTICA O ESTETICA?
En la pedagogia hi ha un component artístic lligat amb la creativitat, ja que hem de pensar més enllà, hem d’oferir solucions, noves propostes... “el pedagog ha de tenir sempre un punt artístic”
- COM PODEM CAPTAR L’EDUCACIÓ?
Durant aquest curs ens hem fet moltes preguntes relacionades amb l’educació i les seves gran teories, una d’elles va ser AMB QUINA NOCIÓ DE TEORIA ENS QUEDEM?



Considero important que el fet de fer-nos preguntes és una manera de que l'alumne estigui en una constant reflexió... En l'assignatura de teoria de l'educació II, això ens passava constanment, les classes eren molt dinámiques i reflexives per a tots...!! Com que tots nosaltres serem futurs pedagogs i la pedagogia és l'art d'educar i sobretot reflexió del fet educatiu... que menys que en teoria II reflexionem en tot el que fem...





Hem tingut que treballar de manera cooperativa, i va ser tota una experiència positiva des del meu punt de vista, ja que vam tenir l'oportunitat de fomentar el diàleg entre els nostres companys i sobretot aprendre i entendre el procès de Bolonya que a tots tan interesava i que realment no erem conscients de que, i com estava composat.



També hem treballat quina es l'autoritat del mestre? la visió de Herbart davant la pedagogia.... LES PEDAGOGIES ACTUALS:


· Pedagogia Perennes

· Pedagogies Formatives

· Pedagogies hermenèutiques

· Pedagogia Postestructuralistes

·Pedagogia Crítica


Aquestes son les pedagogies actuals treballades a classe, totes elles interesants i rellevants.

En una de les sessions, abans de començar amb el nostre treball sobre bolonya vam treballar els canvis de la PEDAGOGIA I LA TEORIA DE L'EDUCACIÓ, que son tres:

· De centrar-nos en l'educar en l'educant: l'infant ara és el centre de l'educació

· Passat de l'ensenyament a l'aprenentatge. Canvi de perspectiva, la importància de que aprenem durant tota la vida

· Passem de parlar de centre escolar a centre educatiu: Importància del context, la comunitat, l'individu ja no està sòl, si no que forma part d'un context educatiu.





He intentat fer un petit resum del aspectes més importants i rellevants per a mi dins d'aquesta assignatura. Ha sigut una bloc entretingut i ple de coneixements actuals que a tots els estudiants ens calen saber.


Espero que vagin molt bé els examens, ja queda menys per la platja... un plaer treballar amb el meu grup número 4.


BON ESTIU A TOTHOM!!!




miércoles, 8 de abril de 2009

REMODELACION GOBIERNO...


Más BLANCO que NEGRO...

"Yo no vengo a llenar un balde, sino a prender un fuego", dijo en el año 2000 ÁngelGabilondo
Hoy podemos desayunar con una magnífica noticia. La remodelación del Gobierno de Zapatero deshace un entuerto que amenazaba con tener consecuencias catastróficas: las competencias en Universidades vuelven al Ministerio de Educación, de donde nunca debían haber salido. Y, sobre todo, se sitúa al frente de la cartera a uno de los filósofos españoles más brillantes, profundos y creativos: ÁngelGabilondo, profesor de metafísica en la Universidad Autónoma de Madrid, su rector desde el 2002 y, además, presidente de la Conferencia de Rectores. Los lectores de La Vanguardia lo conocen bien, pues han podido seguir, desde el año 2004, sus sutiles artículos, el primer lunes de cada mes. En estas páginas Gabilondo ha escrito sobre "las palabras que importan", y sobre por qué, tibios y cuitados, nos atrevemos tan poco. Nos ha recordado que "gobernar es preferir", intentando ser partidarios y partícipes, sin ser partidistas. Y nos ha hablado de "la delgadez del alma" y del "saber envejecer". Es, además, de las personas a las que alegra encontrar a alguien con un periódico, "la oración matutina del hombre moderno". Y, por supuesto, ha hablado de educación siempre que se ha terciado: "La educación es decisiva. Y la cultura, por supuesto, también". Dejó constancia de que "podría decirse que la educación sigue siendo la asignatura pendiente de nuestra democracia; no acabamos de encontrar los caminos". También, más recientemente, recordó que "se puede enseñar y se debe estudiar", aparentes obviedades tal vez demasiado olvidadas que exigen asumir la responsabilidad de ser, unos y otros, exigentes. Ahora está al frente de un negociado que conoce bien, en momentos tan trascendentes como la adecuación de la universidad española al espacio europeo de educación superior, el tan mal entendido plan Bolonia. Con su nombramiento, somos muchos los que esperaremos sus gestos con ilusión y esperanza. Es mucho lo que está en juego. ...

martes, 24 de febrero de 2009

AGENDA DE LA SETMANA... "TEATRE"


EL PROFE

Teatre Gaudí.

La història escrita per Jean-Pierre Dopagne sobre la passió d'un mestre cap a la seva professió és també la història d'una frustració, la d'una vocació no corresposta: la depriment història de la lluita quotidiana per ensenyar a qui no vol ser ensenyat. Desesperat, acaba disparant a sang freda contra els seus alumnes i matant-ne uns quants. El professor, evidentment, és ondemnat a presó i també a explicar la seva història de teatre, per si algú tingués la temptació d'imitar-lo...

On: C/ Sant Antoni Maria Claret, 120

Preu: 16 euros

Quan: fins el 25 de Març

lunes, 23 de febrero de 2009

NUeVaS tECnOLOgIAS pARa lAS FAMILIAS...


Escuelas de BCN ofrecen talleres sobre nuevas tecnologías para las familias


No todos los padres tienen las mismas oportunidades, ya sea por tiempo libre o por conocimientos, de ayudar a sus hijos con los deberes. Unos niños que a diferencia de sus progenitores han nacido en una época donde los ordenadores son omnipresentes. Y mientras algunos adultos no saben ni encenderlo, otros, pese a tener nociones de informática, desconocen las herramientas para asegurarse de que sus hijos hacen un buen uso de internet. Para estos dos casos en especial, el ayuntamiento de Barcelona inició hace dos años unos talleres gratuitos en escuelas de Sant Martí. Tras una experiencia positiva, ahora han empezado en Sants-Montjuïc, Sant Andreu y Nou Barris; en abril llegará a Horta-Guinardó y posteriormente se extenderá a toda la ciudad."La idea nació después de observar que entre determinada tipología de familias había problemas de comunicación con los hijos, sobre todo adolescentes, porque hablan lenguajes distintos. Se trata de evitar esta fractura digital acercándoles la red", explica la concejala de Educación, Montserrat Ballarín. Y ese es el motivo que ha llevado a la mayoría de padres a inscribirse a estos talleres, que ya suman unos 200 matriculados, de momento, repartidos en 11 centros.Los primeros en hacerlo y en comenzar la formación, de un total de 10 horas, han sido 15 familiares de alumnos del CEIP Can Clos, una barriada humilde y aislada de Sants-Montjuïc donde predomina el analfabetismo funcional, según explica la directora del centro, Assumpta Bosch, quien remarca que estas clases, sobre todo, "potencian la autoestima de las familias, habitualmente muy baja, al ver que pueden ayudar a sus hijos".Entre los alumnos, con mayoría aplastante de mujeres, un abuelo, Fernando Daza, reconoce haber descubierto en el taller palabras como google, buscador o navegar. "No las había oído en mi vida. Me parece muy interesante este mundo. Creo que será mi nieto (de 11 años) el que me ayudará a mí", explicaba hace unos días en la que era su cuarta clase mientras se peleaba con el teclado. Junto a él y compartiendo ordenador (el centro dispone de una decena), Cristina Benesiu, madre de tres niños de 2, 4 y 9 años. "Vengo por la mayor, porque me está pidiendo uno. Lo quiere para chatear, como ya hace en casa de su padre, pero he de estar segura de que voy a poder evitar riesgos", cuenta.Precisamente, porque la mayoría de estos familiares que tienen ordenador en casa, los menos, explican que básicamente lo utilizan para jugar y chatear y no para hacer deberes, la profesora del curso, Lorena Ferre, está centrando las clases de este grupo en explicarles la importancia del control: "Son nociones muy básicas, como enseñarles a mirar el historial de las páginas en las que han entrado o saber con quién tienen contacto".Pero es más de lo que sabían cuando empezaron y ya les ha acercado a los más pequeños.

miércoles, 11 de febrero de 2009

Que es l'informe PISA?

L'INFORME PISA

El Programa per a l'avaluació internacional de l'alumnat (PISA) pretén comparar rendiments acadèmics de l'alumnat de 15 anys de diferents països. Els orígens del PISA, promogut per l'Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic (OCDE), cal situar-los l'any 1997, any en què es va iniciar el disseny del programa. Fins avui dia s'ha aplicat en tres ocasions, 2000, 2003 i 2006, això és, amb una periodicitat triennal. Del PISA 2006 encara [desembre 2006] no en tenim dades. Al PISA 2003 hi van participar 41 països i també algunes regions i algunes comunitats autònomes d'alguns països -com ara Catalunya. A Catalunya hi van participar 1.516 alumnes de 50 centres tant públics com privats concertats, i d'arreu del territori, si bé no tots van dur a terme totes les proves. El PISA de 2003 avaluava els ítems de matemàtiques, lectura, ciències i resolució de problemes, i si bé en l'àmbit de matemàtiques van participar-hi efectivament 1.516 alumnes, el nombre d'alumnes que va prendre part en els altres àmbits és força inferior (entre 450 i 500). Deixant de banda que la mostra de 1.516 alumnes sobre el total de la població d'estudiants de Catalunya sigui o no sigui suficientment representativa, les dades del PISA no són de senzilla interpretació. Anem pas a pas. El PISA avalua quatre àmbits diferents: matemàtiques, lectura, ciències i resolució de problemes.En general, i per a cadascun dels àmbits que s'avaluen, les proves del PISA distingeixen entre continguts, processos i situacions. Els processos utilitzen competències transversals, entre les quals pensar, raonar, i plantejar i resoldre problemes.Igualment, les proves avaluen -depenent de la prova- fins a sis nivells de dificultat. Els exercicis que tenen una dificultat més alta són aquells la resolució dels quals no demana necessàriament, com a norma general, el domini de més continguts curriculars, sinó un procés de reflexió més complex i abstracte.